Si és una subcomarca, o comarca, o territori o fins i tot parc natural, agrari o cultural ja es veurà. El més important és saber que és el marc de millora i avenç de Torredembarra i de totes i cadascuna de les poblacions veïnes.
Els acords supra-municipals, la coordinació de municipis i el sentiment de col•lectiu farà que tots i totes les persones que vivim a aquesta zona millorem qualitativa i quantitativament.
Millorar no és tenir més, en el sentit de més riquesa. Si entenem la riquesa com a producte interior brut i poca cosa més. Si ho entenem com a recuperar el nostre patrimoni col•lectiu en un sentit ampli si podem parlar sense embuts de riquesa.
Patrimoni sovint representa a l’arquitectura, als vestigis arqueològics i a alguns indrets naturals de gran contrast o especial bellesa. Rés més simple d’esmenar. Patrimoni és el que tenim a l’abast de forma comuna i col•legiada. I, perquè no dir-ho, tot allò del que en tenim la responsabilitat de protegir i preservar.
El Baix Gaià està al bell mig de tot arreu.
Tan sols és necessari donar-ho a conèixer. Catalogar i promocionar els nostres productes agrícoles com a primer pas per a donar també a conèixer la nostre gastronomia i la elaboració dels nostres productes més artesans. I no ens quedéssim aquí, rés més lluny, les nostres tradicions i les mostres culturals gaudeixen de l’interès dels més destacats estudiosos de la cultura del país. Cal doncs acabar de fer-ho saber a la resta de Baix gaiencs i de catalans en general.
Si en un extrem del Baix Gaià hi trobem un litoral molt valuós, a l’altre hi trobem uns espais naturals sorpresius i de gran bellesa. Uns boscos envoltats de castells, de cabanes de pastor, de marges, de trones, de cascs antics de viles que es resisteixen a canviar i un teixit productiu que de l’especialització n’ha fet un fet diferencial.
La recuperació i la coordinació han de ser els eixos del nostre futur més pròxim. Si la platja atrau visitants, els entorns naturals i la nostra hospitalitat atraurà amics i coneguts. Fem del Baix Gaià un principi i allunyem-nos de l’espera de perdre-ho tot a força de no fer-hi rés.
Velentin Montaña
