Què entenem per “calçat ideal” ? És aquell que s’adapta a la morfologia i fisiologia del peu, aportant protecció i subjecció d’aquest i permetent una marxa correcta. Aquest calçat ha de respectar l’anatomia del peu, la seva longitud y l’amplada. A partir d’aquesta definició, podem establir quines son aquelles característiques que faran que un calçat sigui l’adequat, sempre en funció de l’edat de la persona i de l’activitat o activitats que realitzi.
Sabem que hi ha criteris diferents quan es tracta d’un calçat per nens, per un home o per una dona. En aquest article, definirem només les característiques generals del que ha de ser un calçat correcte sense entrar en casos concrets.
Tots sabem que una sabata inadequada per al nostre peu, pot ser el desencadenant de múltiples problemes que poden alterar l’equilibri del cos i que poden arribar a cronificar-se. Recordar que els helomes (callositats) estan produïts per una excessiva pressió amb el calçat.
Per això confeccionarem un DECÀLEG PER UN CALÇAT SALUDABLE, on citem les característiques bàsiques d’una sabata ideal:
1.- El calçat ha de ser còmode y s’ha d’ajustar al peu i no a la inversa.
2.- Ha de tenir un bon contrafort (part posterior de la sabata) que és imprescindible per aportar seguretat i estabilitat a la marxa.
3.- El tacó ha de medir entre 3-4 cm com a màxim. Mirant el peu calçat per darrera l’amplada del taló, el de la plantilla i el del tacó que contacta amb el terra, haurien de ser iguals per proporcionar una base estable al taló.
4.- La puntera ha de ser arrodonida i ampla. Ha de permetre el moviment dels dits al seu interior. Les punteres estretes impedeixen la funció dels petits músculs de l’avantpeu, donant lloc a callositats i afectació de les articulacions.
5.- El calçat no s’ha de poder doblegar totalment al agafar-lo des de la punta fins al taló. A això se li diu tenir arc enfranc, que és la part central del calçat i la que subjecta la part posterior i anterior d’aquest.
6.- Es recomana que el calçat obert (d’estiu) estigui subjecte almenys per una tira per la part posterior, per que en cas contrari, els dits tendeixen a fer un moviment de reptació, es sobrecarrega el metatars i es deformen els dits en garra.
7.- El material amb el que es confeccioni el calçat ha de facilitar la transpiració i adaptar-se a la forma del peu.
8.- Els acabats del calçat són molt importants per evitar friccions o lesions a la pell. Les costures han d’estar correctament finalitzades i es tindrà en compte que els reforços de la puntera, els cordons, les tires de les sandàlies... no coincideixin amb una articulació o prominència òssia. Han de tenir especial atenció en aquest punt els pacients diabètics.
9.- Per la tarda és el millor moment per anar a comprar el calçat per que els peus estan més inflats després de tot el dia.
10.- Finalment tenir en compte que no sempre el calçat més car o el que està de moda és el millor.
NEUS MOYA ARASA
Col. 1284