Del centre del Tarragonès a la platja, restes de castells i torres de guaita s'alcen a un pas del Mediterrani i sobre la sorra mateixa de la Costa Daurada. El camp i el turisme de masses es donen la mà en la desembocadura del Gaià Fins al mar amb turistes i pirates
JORDI RIBALAYGUE
Si el prenien, queia Tarragona. El castell de Tamarit va ser durant dècades una caserna on es combatia els atacs pirates que sacsejaven la costa catalana al tombant de l'Edat Mitjana. Contemplada des de la platja d'Altafulla, a poc més de tres quilòmetres, la figura de l'edificació erigida en una plaça avançada el segle XI en la lluita contra els...
...musulmans es retalla amb aspecte de règia austeritat i s'encara impertorbable cap a l'horitzó. La fortalesa s'estén sobre un roquer en què topaven els lladregots del mar i on ara només ensopeguen les onades vives i cridaneres que s'esmicolen per la sorra de l'extrem oriental de la capital de la província. Fa 90 anys va fascinar a un multimilionari nord-americà, que en va encarregar una restauració completa, i fins i tot hi va residir un temps Ramon Casas, que hi cercava la inspiració. Vulgueu o no reproduir-la sobre tela, l'estampa us resultarà estiuenca si us trobeu amb els primers estrangers ajaguts al peu de les roques, farts ja de sol.
Tamarit és la meta d'una ruta que travessa la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Tarragonès. Des del naixement del riu Gaià a Santa Coloma de Queralt fins a la desembocadura a les portes de Tarragona, la senda que les aigües recorren està flanquejada per murs, columnes i capitells que suporten amb distinta sort i força desigual el pas dels segles. Al llarg del Gaià es van bastir mig centenar de castells i torres de guaita entre el segle X i XI resseguint la línia que delimitava els territoris arravatats pel casal de Barcelona a les forces de l'Al-Andalus.
En la frontera natural que separava les espases dels cristians i les simitarres dels sarraïns persisteixen avui els contrastos, tot i que no acabin en ensangonades batalles per un pam de terra.Si partiu des de El Catllar i us enfileu per la línia sinuosa de la ribera del riu fins a Altafulla, contemplareu a una banda la Catalunya rural i, a l'altra, la Catalunya turística, la que espetega pels vies costerudes a bord d'un tractor i la que passa per avingudes d'apartaments en 4x4, la que s'amaga darrera llars centenàries i la que sesteja en urbanitzacions i en bungalous.
Per conèixer el Baix Gaià heu d'anar fent zig-zag des de l'embassament del riu fins arribar a la costa. La primera punta d'aquest viatge sinuós és El Catllar, una vila tranquil•la i agrària envoltada de suaus elevacions verdes en què el turisme de masses no ha deixat més empremta que un enorme concessionari de caravanes a les afores del poble. El centre de El Catllar conserva alguns portalons de fusta i entrades adovellades que us conduiran fins a l'església de Sant Joan Baptista, una obra de factura netament barroca i que mostra en la façana taques d'humitat que han delmat la roca fins deixar marques ataronjades sobre uns carreus clars, gairebé grocs. Si meneu les vostres passes per carrers empinats com el de Verdaguer -tot el nucli antic està dedicat als noms més il•lustres que pugueu recordar del país- arribareu al castell.El fort es va alçar el segle XII, a finals del XVIII encara hi residien uns arnats nobles i fins 2002 el monument no va passar a mans del poble, quan els tribunals van sentenciar en contra d'uns propietaris que amagaven aquelles ruïnes del passat de la vista dels veïns. Ara, l'Ajuntament està ultimant les reformes perquè en els pròxims mesos es pugui visitar tot el recinte, on es conserven les restes del celler, del forn i d'altres sales.En tot cas i mentre prossegueixen els treballs, podeu caminar pel fossat i gaudir de la les dues esplèndides torres que s'albiren a metres, en especial si pugeu pel camí dels horts d'El Catllar, deixeu enrere la onírica i fina agulla de pedra que custodia un camp de cebes i us arribeu fins al cim d'un lleu pujol envoltat de camps.
Passat Ardenya i a prop de la Riera de Gaià, es conserven les runes del castell de Montoliu, encaramades sobre un turó des d'on s'atansa el mar i l'interior de les contrades tarragonines.El fortí va ser una de les places militars més importants en temps de Ramon Berenguer I per fer-se amb Tarragona. A dos quilòmetres i mig i creuant per una empetitida carretera bordejada per horts d'hortalisses, s'arriba a la Nou de Gaià, un poble de suaus tons terrossos. Aturonat sobre el municipi, el castell és acolorit i no s'apareix amb cap traça de tractar-se d'una construcció amb un miler d'anys. La reformada obra, que fa pinta de casa senyorial amb poques dècades de vida, acull avui unes dependències municipals.
Preneu després via cap al mar. Travessada l'AP-7 i a pocs metres de girar cap a Altafulla, teniu a mà dreta i al peu de la T-202 l'esplèndid castell de Ferran, un petitíssim poble amb un recinte emmurallat que no guarda mesura amb la població que l'acull.L'edificació és una vil•la residencial reconstruïda al segle XVII, plena de vegetació i amb uns pins enormes que semblen estirar-se per sobre d'un canó sense pólvora per traspassar la carretera cap a un crescut camp d'ordi. Des d'aquí, malgrat una teranyina ennuvolada, s'atalaien l'església de Sant Martí i el castell d'Altafulla.
Encara que un s'apropi al punt més elevat d'aquesta ciutat turística, el temple i el palau del marquès de Tamarit continuen semblant un únic edifici, una espècie de monestir cistercenc que s'alça sobre les avingudes d'origen medieval d'Altafulla. La construcció és de línies renaixentistes, senzilles i alhora elegants, de pedra grisa, tocada per uns característics merlets i amb la porta guardada per un ratpenat de ferro. Envoltant el conjunt per un carrer en forma de falç fins a la plaça de l'Església, l'escenari pot resultar ideal per una pel•lícula de misteri, d'aquelles on l'assassí sempre és el majordom. La façana està envoltada d'heura ben cuidada i les finestres que foraden la roca grisa del castell llueixen remats deliciosament esgarrats pels anys.
La fortificació està envoltada per la Vila Closa, un barri de balcons plens de macetes florides, parets esbornagades, portes decorades amb imatges pietoses i carrers empedrats de còdols blancs. Les llars són vells immobles amb les finestres enreixades construïts pels comerciants de la ciutat els segle XVII i XVIII.Ara les recorren turistes amb ganes de fer-se amb una imatge que recorda el sud d'Espanya, sobretot quan es travessa pel carrer Major en direcció a la plaça del Pou o quan es passa sota l'arc del carrer de Dalt per seguir per la baixada de la Torreta.
Cal creuar la N-340a i la via del tren per ser a prop de la platja, al vell barri mariner de la ciutat ple ara d'apartaments i restaurants amb el menú escrit en alemany i anglès. Aprofiteu per fer una ullada a les restes de la vil•la romana dels Munts, un jaciment importantíssim encara que no de tot ben conservat de les sumptuoses estances del governador romà de la Hispània citerior.
Passeu ràpid per les avingudes on han fet negoci les immobiliàries per situar-vos davant del mar. Sou a primera línia, al carrer de les Botigues de mar, vells magatzems de façanes enfarinades a no més de 50 metres de la vora de la costa, on podeu imaginar-vos mentre les recorreu dirigint-vos en direcció a on es veu la torre de Tamarit com els pescadors desenredaven les xarxes després d'un dia de feina Mediterrani endins. A les terrasses seureu junt a ancians d'aspecte nòrdic que comencen a lluir la pell rosa i cremada, gairebé tant com la pell esquarterada per la sal dels bucaners que segles ençà es llançaven contra Tarragona.
GUIA
COM ARRIBAR
Des de Barcelona o venint en de les Terres de l'Ebre, s'arriba a les poblacions de la ruta a través de l'AP-7. Sigui quin sigui l'origen del viatge, la sortida és la 32 en direcció Torredembarra-Altafulla.Per arribar a El Catllar, cal prendre la T-203, la mateixa carretera que creua la Riera de Gaià. Passada aquesta població i fent via cap al mar, hi ha un desviament indicat per arribar a la Nou del Gaià. Fins a Ferran, la via és la T-202 i, després, s'ha de tombar a l'esquerra de la N-340a per anar a Altafulla. Per la mateixa N-340a s'arriba a Tamarit, agafant un desviament amb indicadors del castells i d'un càmping pròxim amb zona d'aparcament.
ON DORMIR
L'hotel Gran Claustre (Cup, 2, Tfon. 977 651 557), ocupa un vell convent de 1746 adosat al castell d'Altafulla i disposa de 19 habitacions dobles i una 'suite'. A El Catllar hi ha una oferta remarcable de turisme rural, com el Molí cortadas (Tfon. 977 655 317).
ON MENJAR
La ruta acaba a Altafulla, on es troben restaurants per tots els gustos. El restaurant Botigues de Mar (Botigues de Mar, 81, Tfon. 977 652 560) és a ran de mar i especialitzat en tapes i en peix. Al nucli històric, el restaurant de l'hotel Faristol (Sant Martí, 5, Tfon. 977 650 077) ocupa una casa indiana i predomina la carn a la brasa.
INFORMACIO
Dues web destacables són www.costadaurada.org i www.tarragones.cat.L'oficina de turisme d'Altafulla és a Marquès de Tamarit, 16, i el telèfon és el 977 651 426.
