Exposició col•lectiu d'artistes GRO^P


A LA RECERCA DEL TEMPS

 És possible contemplar l'espai-temps fora de les nostres dimensions?

 Formant part de les tres dimensions, pot semblar impossible, però no per això deixa de ser factible aquest plantejament.

Des d'una dimensió exterior, podríem observar els límits de l'espai físic, en forma d'una unitat que el temps expandeix en una direcció. Des d'aquest punt contemplaríem el passat i el futur a l'igual que imatges consecutives o fotogrames d'una pel•lícula disposats un darrere l'altre.

En aquest nou espai, universos paral•lels poden creuar-se entre ells. I nosaltres ens convertim en espectadors.

El col•lectiu d'artistes plàstics i visuals GROP proposa situar l'espectador en aquesta cinquena dimensió, i tanmateix visualitzar des del nostre present, aquelles vessants on el temps és el protagonista de la nostra vida, la nostra història i la nostra relació social i econòmica.

GROP s’arrisca a explorar la dimensió TEMPS en diversos aspectes.

1. Arqueologia del temps. Ruïnes: Agafant el fil dels romàntics, interpretem les ruïnes arqueològiques amb una visió contemporània. Ruïnes d’ahir que ja ho són d’avui.

2. Temps destruït. Absències In-Civil-WAR: La desmemòria històrica és una matèria pendent. Des de l’àmbit literari i cinematogràfic hi ha aportacions imprescindibles. Hi ha un camí per recórrer.

3. Temps mesurat. Cronografia: L’autòpsia dels objectes retrobats ens mostren la petjada del temps. Tot objecte esdevé VANITAS ressuscitat a la manera dadaista per batejar-los amb nous significats poètics.

4. Separació i unió en el temps. Generacions en contacte: L’art reuneix com anella d’enllaç els nostres avantpassats que ens donen relleu i llegat. Mai partim del zero-“0”.

5. Visió de l’espai en el temps. L’instant fugaç. La vida ens regala molts moments de mirades fugisseres, L’instant veloçment captat fa assaborir el ritme vertiginós de les múltiples imatges que s’esvaeixen.

6. Retenció del temps. Seqüència diacrònica. Des que la càmera fotogràfica i l’objectiu indiscret s’han convertit en apèndix del nostre cos, la mirada és multiplica perquè volem abastar-ho tot i en tot temps  en un travelling que ens fa voyeurs d’un recó de Tarragona.

7. Temps mutant. Transformacions: Hi ha una metamorfosi permanent en el procés creatiu, fins i tot la interpretació oberta de l’espectador.

8. El temps retrobat. L’engendra creativa: Noves creacions sorgeixen d’antigues sensacions sinestèsiques que guardem en la memòria.

9. Instal·lació aèria. Observació de l’espai-temps.

10.Instal·lació amb peanyes.